ue Alcoi és bressol de pintors és cosa sabuda. Des dels Gisbert, Cabrera ,Cantó, Casanova, Sala, fins a les darreres fronades, hi som de tots els colors i totes les tendències. Recorde haver rebut en els meus inicis a Alcoi classes d'Aracil Ruescas i Ramón Castanyer; després jo he iniciat prou artistes que en l'actualitat, a banda de pintar, són professors i ajuden a futurs artistes en els seus primers passos.

       Dins d'aquesta cadena està Cristina Francés Seva, alcoiana pels quatre costats i que té el cuquet de la pintura clavat fins al moll de l'os. No hi ha dubte de que n'és així, perquè d'altra manera Cristina no pintaria. Per què? Doncs perquè no té la cosa gens fàcil. Ella en el seu temps no va estudiar Belles Arts, sinó que es va decantar per la Geografia i en l'actualitat exerceix d'allò que s'anomena "ama de casa" i que fa que hagi de buscar els moments per a posar-se a pintar, entre mig de les múltiples ocupacions de tindre la casa com una patena, fer uns dinars i sopars per a xuclar-se els dits, anar al mercat i portar a les xiquetes a les classes de ballet, al metge , a l'oculista , i on fera falta, a més d'anar alguna vegada a la perruqueria i arreglar-se un poquet per a estar sempre com un margalló, com diem en el nostre poble.

       Doncs bé, Cristina troba el temps suficient per agafar la paleta i els pincells i posar-se a pintar amb unes ganes extraordinàries. I quan es posa no hi ha qui la pare. No se li arrufa el melic ni pel tamany del suport ni si el tema esta molt complicat. Paisatges i natures mortes van omplint les teles amb una naturalitat i frescor que és per a quedar-se admirat. I tot eixe treball meritori és el que la meua paisana Cristina Francés exposa a la consideració del públic, i estic segur que serà grat per a tots, perquè allò que ens mostra la nostra pintora està fet amb ganes, sinceritat, sencillesa i sense "martingales"; això és, sense trampa ni cartró. Voilà.


PINTOR